En temps on els discursos d'odi s'escampen i amaran determinats sectors de la nostra societat que sembla no es vol integrar en un model social que ja fa molt de temps va canviar i no és reversible, iniciatives com ara el Festival BlackCelona Legacy són més necessàries que mai. Són necessàries perquè ens permeten mostrar, conèixer i compartir les diversitats culturals, socials, vitals d'una part dels nostres conciutadans, en aquest cas la comunitat afrodescendent que viu a Catalunya.

El Festival que se celebrarà del 25 al 27 de juliol a la Fabra i Coats de Barcelona mostrarà a través de la música, l'esport, la literatura, gastronomia com d'important és crear xarxes de suport i convivència que ens permetin conèixer i reconèixer que "existir és resistir" l'embat del racisme, el feixisme, la ignorància en definitiva.

Parlem amb en Bigwé, cantant i activista que participa en la mostra.

La cultura entra als boscos, les ermites, les places de les valls d'Àneu. La dansa, la paraula, la música s'alien amb el territori per mostrar com hi ha d'altres models de festivals: respectuosos amb la natura i amb les comunitats que hi viuen.

Del 25 de juliol al 3 d'agost, Judit Neddermann i Pau Figueres, Andrea Motis, l'actor Carlos Cuevas i "la vida als boscos" de Thoreau o la conferència feminista de Carlota Gurt seran algunes de les moltes propostes que es podran gaudir a una mostra que vol omplir de cultura els escenaris naturals de les Valls d'Àneu sense necessitat d'escenaris, cadires en renglera o infraestructures que malmetin l'entorn, demostrant que, sí, la paraula viva pot ocupar el centre d'un festival sense teatres ni auditoris.

Aviat ens n'anem de vacances, i per poder fer-ho amb la satisfacció d’haver fet una bona temporada, repassem alguns llibres dels quals hem parlat aquest 2024-2025: “Qui té por de gènere” (Bellaterra) de Judith Butler; “Vomitorium” (Sueños de Sabotaje) de la Diana J.Torres; “Deseo disidente” (Cielo Santo) de l’Anneke Necro; “La gran deserción” (Tercero Incluido) de Francesca Coin; “Phobiopolítica” (Catarata) de Francis García Collado; “La ilusión occidental de la naturaleza humana” (Virus) de Marshall Sahlins; i “Paradís” (Institut del Teatre) de Kae Tempest.