En el nostre habitual recorregut dels divendres per la geografia catalana o mundial a través de l'esport, avui ens aturem a la localitat gironina de Begur, un destí ben estiuenc per acomiadar aquesta temporada de programa.

Ubicat al bell mig de l'Empordà, Begur és un dels pobles més encisadors de la Costa Brava. Un poble amb encant que ofereix un ric llegat històric , amb el castell medieval que presideix el municipi com a imatge icònica, i espectaculars paisatges amb cales i platges d'ensomni.

Dues d'aquests platges, la de s' Eixugador i la d' Aiguafreda, seran aquest diumenge, 20 de juliol, escenari de la 25 ena edició de la Travessa de natació en aigües obertes de Begur. Es tracta d'una prova esportiva popular amb un màxim de 250 participants i que és una de les cites esportives més emblemàtiques de l'estiu a la Costa Brava.

Conversem amb el periodista i ultra corredor Albert Jorquera que ens presenta el seu llibre "Ultratrail". L'Albert va ser jugador d'elit d'hoquei patins i també va jugar a futbol abans de descobrir les ultres de muntanya que el van atrapar. Ell, que no li agradava córrer i era un futbolista més tècnic que físic, ha finalitzat des de l'any 2010 curses de 170 Km com l'Ultratrail del Mont-Blanc, que ha fet tres vegades, també proves per etapes de 250 Km al desert com la Marathon des Sables i nombroses curses de més de 100 Km per tot el món.

Al seu llibre "Ultratrail", que te pròleg de Kilian Jornet, l'Albert no pretén simplement explicar la seva història en un llibre de temàtica esportiva, sinó que espera entretenir i fer reflexionar el lector i demostrar-li com córrer més lluny pot canviar la seva vida.

El llibre gira al voltant de paraules i conceptes relacionats amb l'esport i les curses de muntanya i tot lligat amb l'experiència personal de l'autor, Albert Jorquera.

El Centre Excursionista de Catalunya ha impulsat un projecte de team building que trasllada els valors de l'esport al món de l'empresa a través d'activitats a la natura per fomentar la confiança i el treball en equip amb experiències com la marxa nòrdica, reptes a la neu, orientació en equip al bosc o dormir en refugis de muntanya, entre d'altres.

El projecte pretén transformar persones i equips a través d'una nova metodologia que porta el nom de CIMSS perquè es basa en la Cohesió, la Inclusió, la Motivació, la Superació i els Somriures.

A més, aquestes activitats per empreses incorporen la responsabilitat Social Corporativa organitzant activitats amb la participació de col·lectius vulnerables, joves en risc d'exclusió o enfocades en valors socials.

Ens visita el pilot català Isidre Esteve i ens parla de la festa inclusiva que organitza la seva Fundació i que aquest 28 de Juliol arribarà a la seva setena edició al Circuit de Barcelona-Catalunya. Es tracta del Gran Premi FIE, l'esdeveniment més emblemàtic de la Fundació que posa en valor la integració a través de la pràctica de l'esport i el treball en equip, amb un programa d'activitats pensat per a persones de totes les edats i condicions físiques.

La Fundació Isidre Esteve va néixer el 2011, 4 anys després de l'accident que va patir el pilot català al Ral.li d' Almeria que el va deixar en cadira de rodes. El primer repte de la Fundació va ser crear un espai que fes de pont entre el final de la rehabilitació i la integració a la societat de les persones amb lesions medul·lars , amb l'esport i els seus valors.

Conversem amb l'ex jugador català d'hoquei patins Marc Torra, que passarà a formar part de l'estructura de la Secretaria Tècnica de la secció d'hoquei del Barça, on va jugar cinc anys, per la pròxima temporada.

Torra s'ha retirat aquest estiu als 40 anys després d'una llarga i brillant carrera que es va iniciar al club de la seva ciutat, el Tordera, i a més de pel Barça va passar pel LLoret, el Vic i el Reus, a Catalunya, i pel Benfica i l'Oliveirense a Portugal.

El català, que va sumar 13 títols amb el Barça, va guanyar la Champions amb tres equips diferents, el blaugrana, el Benfica i el Reus. També va fer carrera amb la selecció espanyola amb la que va guanyar quatre títols mundials i dos d'Europa a més de dues Copes de les Nacions.

Quan va acabar contracte amb el Barça Torra va marxar l'any 2015 a Lisboa i ha acabat la seva carrera a l'Oliveirense, on s'ha retirat sent capità de l'equip, després de molts anys a Portugal.

Amb ell parlem de la seva trajectòria i dels seus plans de futur en la vida posterior a l'esport, que comencen a la Secretaria tècnica del Barça a les ordres del també ex jugador Gaby Cairo.

En el nostre habitual recorregut dels divendres per la geografia catalana o mundial a través de l'esport, avui no visitarem una sola ciutat, sinó uns quantes. Ho farem de la mà de l'entrenador català de futbol, Pep Clotet, que fins ara ha entrenat una desena d'equips de 5 països diferents, tots a Europa, a banda dels que també ha entrenat a Catalunya o a Espanya al llarg de la seva trajectòria.

Clotet, que va començar a jugar a futbol a la seva ciutat, Igualada, i que als 20 anys ja era entrenador, va passar als seus inicis per diverses banquetes catalanes i especialment a les categories inferiors de l'Espanyol on va arribar a entrenar el filial. La seva trajectòria europea ha passat per deu equips de Suècia, Noruega, Anglaterra, Itàlia i Rússia.

Amb ell conversem sobre l'experiència vital que suposa viure i treballar lluny de casa i a tantes ciutats i països diferents i sobre les seves vivències a cadascuna d'aquestes ciutats i clubs de futbol.

Ens visita l'ex àrbitre internacional de tennis Jaume Campistol, que es va retirar el passat mes de Novembre als 37 anys després d'una brillant carrera.

Campistol ha dirigit des de la cadira de jutge 2318 partits professionals de tennis durant els 15 anys que ha dedicat a l'arbitratge. El català és un dels dos únics espanyols que han arbitrat alguna final individual en una torneig de Gran Slam en tota la història, després del també català Enric Molina. Concretament Jaume Campistol ha dirigit dues finals femenines, la de l'Open USA de 2020 i la de l'Open d'Austràlia de 2024. A més el català ha arbitrat també durant la seva carrera 5 finals de dobles, per un total de 7 Gran Slams. La seva trajectòria inclou 4 Jocs Olímpics. Londres, Rio, Tòquio i París, i la final del Godó de 2024, entre molts altres partits en que ha arbitrat als millors jugadors i jugadores del món.

Amb ell parlem de les peculiaritats d'un àrbitre de tennis, de la seva carrera i dels seus projectes de futur que vol que continuïn lligats al món de l'esport.

Conversem amb el Jere Mateo, nedador de llarga distància en aigües obertes que afronta un gran repte anomenat "Ocean's Seven" i que consisteix en creuar set estrets arreu del món en condicions extremes de baixes temperatures, corrents i fauna marina i sense neoprè.

Mateo, que fa deu anys va tenir un greu accident als Alps on va morir el seu millor amic, pot convertir-se en la primera persona amb discapacitat en superar aquest repte. El català te seqüeles de l'accident que el va tenir un mes en coma i un any de rehabilitació a l'Institut Guttmann de Barcelona on va trobar l'aigua primer com a teràpia i després com a estil de vida.

Desprès d'haver fet ja el Canal de la Mànega i l'Estret de Gibraltar, Jere Mateo es prepara per creuar aquest agost el Canal del Nord, entre Irlanda del Nord i Escòcia, el més fred del repte. Després li quedaran Molokai, a Hawai; Santa Catalina, a Califòrnia; Tsugaru, al Japó, i l'Estret de Cook, a Nova Zelanda per superar el repte.