Darrer programa de la onzena temporada de Llibres, Píxels i Valors amb la nostra prescriptora de capçalera, Maria Dolors Sàrries. D'entrada li fem un homenatge recordant que llegir és viure i que els llibres són la memòria del món tal com deia Emili Teixidor. També li dediquem un viatge per l'univers afectiu i creatiu del pare de Mafalda, Quino, amb el documental Quinografía que recorre la vida, l'exili i l'empremta universal de Quino. Una carta d'amor a la lucidesa entranyable de Quino i sobretot el seu ferotge sentit crític.

Amb la Maria Dolors Sàrries parlem sovint de dones a descobrir i estirem del fil de Blaise Metreweli, la primera dona que dirigirà el Servei d'Intel·ligència Britànic, el MI6, després de quasi 120 anys. Fins ara responsable de la tecnologia i innovació del MI6 es convertirà en la 18ena cap de l'organització i substituirà a Richard Moore a l'octubre de 2025. Tots recordareu a Judi Dench fent de M en les darreres pel·lícules de James Bond. Un servei que s'encarrega de recopilar informació d'intel·ligència a l'estranger per millorar la seguretat de la Gran Bretanya. Els seus objectius són frenar el terrorisme, desmantellar les activitats d'estats hostils i reforçar la ciberseguretat. Té 47 anys, és Llicenciada en Antropologia per Cambridge i té experiència en Pròxim Orient i Europa. Representa una nova generació de lideratges femenins en espais tradicionalment masculins sumant-se a grans noms a la història de la seguretat britànica.

Us recomanem un parell de sèries per degustar amb calma a l'estiu. Department Q és una sèrie de Netflix de 9 capítols que adapta de manera lliure els llibres de Jussi Adler-Olsen. Ho fa de la mà del responsable de Gambito de Dama, Scott Frank, mostran les peripècies de detectius dedicats a investigar casos freds, aquells que porten anys sense resoldre's. Transcorre a Edimburg amb Carl Mork un policia tocat pels traumes, que és arrogant, irritant, insuportable i maleducat. També us recomanem a Max, la primera temporada de The Pitt, protagonitzada, produïda i guionitzada per Noah Wyle que es torna a vestir amb la bata de metge 16 anys després d'Urgencias. Interpreta a un veterà cap de servei d'un hospital de trauma de Pittsburgh. 15 hores intenses de guàrdia a Urgències. Una crítica al sistema de salut dels EUA, rodada en temps real, amb crítiques al consum de fentanil, tirotejos massius, persones sense llar o el tractament de la salut mental.

També us proposem dos llibres. Pierre Lemaitre i el seu El Mirall de les nostres penes que tanca trilogia i ens situa el 1940 a París, la prèvia de la invasió de l'exèrcit nazi. Petits fils narratius que demostren el seu mestratge en una novel·la amb majúscules, pròpia dels grans narradors de tots els temps. Recrea amb ironia, crueltat i saviesa, l'èxode de França durant l'ocupació nazi. I al juliol podreu gaudir del llibre pòstum de Joan Didion, Apuntes para John, on podeu descobrir una obra inèdita trobada després de la mort de l'autora nord americana en un moble arxivador del seu escriptori. És el diari on Didion descriu les sessions amb el seu psiquiatra. Oberta, vulnerable i una autora en lluita contra les emocions més intenses.

Acabem fent un homenatge a Brian Wilson, ànima i compositor prioritari The Beach Boys. El llegendari vocalista i cofundador de la banda no va tenir una vida fàcil. Una ànima fràgil que va canviar per sempre la història de la música popular. Va portar la cançó de pop de 3 minuts al seu cim. Un creador superdotat per a les harmonies amb produccions que eren sofisticades i complexes sense semblar-ho. Va tenir un pare tirànic que va ser el primer mànager de la banda, va patir crisis i problemes de salut mental greus.

Entrevista a l'escriptora i editora, Antònia Carré-Pons que ja ens va fer petar de riure amb jubilades i vells que portaven mala llet. És l'editora de Cal Carré, una editorial artesana que havia estat una carnisseria familiar i ara és una editorial. Antònia Carré-Pons torna a excel·lir amb una mena d'auca del Senyor Esteve protagonitzada per dues germanes, la Rateta i la Sió que conviuen en una cansaladeria en què tres generacions aboquen les seves vides. Els homes esquarteren porcs i es xopen els davantals de sang, mentre les dones regnen com les matriarques de la botiga. Una novel·la que ens parla de la família, la malaltia, els records d'infantesa i adolescència i de com la Rateta i la Sió malgrat ser germanes s'assemblen com un ou a una castanya.

La Rateta aconseguirà trencar amb el que s'esperava d'ella, entrarà a la universitat i es convertirà en una medievalista de renom, mentre la seva germana Sió es quedarà a la botiga familiar. Quan els fils de la vida semblen separar-les sense remei, la sang les trena de nou: la germana petita, la Sió, està a punt de morir de la mateixa malaltia que ha superat la gran i que afecta a les dones de la família. L'encant de La gran família és l'emoció, els sentiments no expressats, els records familiars i les motxilles que tots carreguem. Antònia Carré-Pons no fa cap concessió al sentimentalisme però aconsegueix explicar la malaltia d'una manera molt realista.

Es parla dels valors que la família ha transmès i que no es comprenen fins l'adultesa com l'amabilitat, l'austeritat, la confiança, la constància, la fidelitat, l'honradesa, la solidaritat i el realisme. La novel·la "La gran família" està dividida en tres parts, la de la infantesa amb capítols molt curts recordant els flaixos de quan recordem un moment on es parla de la carnisseria, els porcs, la sang i dues germanes que es baralles però s'estimen. La 2a part és la de l'adultesa amb un salt de 40 anys on cadascuna de les germanes, la Rateta i la Sió han escollit el seu lloc al món. Hi ha una separació física i emocional i a la 3a part és la malaltia que tornarà a unir a les dues germanes i a recordar què les uneix.

I el títol de la novel·la prové d'un quadre de René Magritte, una obra mestra de l'art surrealista amb molts símbols i metàfores. És el llibre més íntim i personal d'Antònia Carré-Pons i ens ensenya que els sentiments sovint són silenciats però els vincles existeixen, són forts i sorgeixen en el moment més inesperat. L'estil del llibre busca la senzillesa que no la simplicitat, un estil directe amb els mínims recursos literaris possibles. I sobretot que no hi ha una opció bona o dolenta amb els camins que escollim a la vida.

Conversa amb l'editora de Maeva, Mathilde Sommeregger, una editorial que celebra 40 anys de vida apostant per històries amb màgia, amb personatges que ens interpel·len i relats que ens fan viatjar, somiar i reflexionar sobre el present, el passat i el futur. Tenen dues novetats literàries que són bones lectures per l'estiu. El Libro secreto de Flora Lea, escrit per Patti Callahan Henry, és una novel·la màgica sobre el poder dels contes i la imaginació. El vincle entre dues germanes, les complicacions de l'amor i els secrets ocults en dos plànols temporals: 1939 en plena 2a Guerra Mundial i el 1960. Best seller a The New York Times i un èxit internacional publicat a 12 països.

Una altra de les novetats de Maeva és La 2a Lista de mis deseos de Grégoire Delacourt, una seqüel·la d'un èxit editorial protagonitzat per Jocelyne que mostra com després d'una experiència traumàtica, és possible ressorgir de les cendres. Parlarem també de la feina i vocació d'editar. Del que significa construir un catàleg i col·leccions amb criteri. Una tasca, a vegades, no prou reconeguda.

El Libro secreto de Flora Lea ens situa a Londres el 1939 on Hazel de 14 anys i Flora de 5 anys són evacuades de Londres a una zona rural per escapar del conflicte armat. Hazel omplirà d'històries imaginades tots els dies de la seva germana petita Flora. Un bon dia desapareixerà i Hazel arrossegarà la culpa fins a l'edat adulta. El 1960 la seva ordenada vida donarà un tomb quan cau a les seves mans mentre treballa a una llibreria de vell un llibre il·lustrat titulat "Whisperwood y el río de estrellas", unes històries màgiques que li recordaran el món imaginari que havia creat per la seva germana. Una història d'esperança i superació que recorda un fet real, l'evacuació durant el Blitz que es va anomenar Operació Flautista d'Hamelín i la relació entre Hazel i Barnaby, o la història de la Peggy Andrews. Una novel·la que explora les formes en què les relacions es transformen i s'adapten al temps i trauma.

La 2a Lista de mis deseos de Grégoire Delacourt és una reflexió plena de tendresa i ironia sobre el valor dels diners, la felicitat i les segones oportunitats. Grégoire Delacourt es va dedicar a la publicitat i no va ser fins als 50 anys que va publicar la seva primera novel·la de la que va vendre 120mil exemplars i va rebre diversos premis. Seria el 2012 quan aconsegueix rebentar el mercat gràcies a La Lista de mis Deseos amb més de 1,5 milions d'exemplars venuts, publicada a 35 països i amb una adaptació teatral i una altra cinematogràfica. Aquesta 2a part ressegueix la vida de Jocelyne que després del desengany del seu marit que es va quedar amb part del premi decideix fer una llista per donar els diners que li queden i així puguin realitzar els seus somnis. Els diners no compren ni la paciència ni qualsevol desig, la vida es capgira i els plans canvien i molta gent del teu voltant entra en una zona grisa. Un altre dels temes és la família, reconciliació entre una mare i un fill i la pèrdua. Jocelyne entra en una societat, Ganadores Anónimos, que reuneix persones que gastaran diners per una bona causa i aprenen a desprendre's d'allò supletori.

Conversem amb l'editora i traductora d'una obra gràfica contundent i ben documentada, Montserrat Terrones. Com els rics saquegen el Planeta. I com impedir-ho és una obra escrita per Hervé Kempf que és el periodista mediambiental més reputat de França i amb les il·lustracions de Juan Mendez. El punt de partida és descobrir que en 17 anys, els rics no han après res de res, no han entès la situació de crisi, no han canviat res del seu modus operandi. Només s'han afartat de seguir reunint riquesa. Els multi milionaris han multiplicat les seves fortunes, el desastre ecològic creix i la crisi social és global. Quin és el vincle entre tots aquest fenòmens? La desigualtat.

A la contraportada del llibre veiem un iot amb un lema "your luxury, our crisis", tota una declaració d'intencions de com està la situació actual. Les gran fortunes actuals es construeixen sobre la devastació del món, la majoria són riqueses heretades. El dibuix del llibre és caricaturesc, obra de l'il·lustrador belga, Juan Mendez. La font d'inspiració prové d'un assaig que es va convertir en best seller de Hervé Kempf i que ja s'ha traduït a 12 idiomes. Va contribuir de forma decisiva a mostrar l'estret lligam entre la crisi ecològica i la crisi social. Anys després l'oligarquia ha augmentat la seva passió destructiva i s'ha vestit amb la nova disfressa del capitalisme.

Com els rics saquegen el planeta i com impedir-ho aconsegueix que riem, plorem, aprenem i ens entri el cuquet de la mobilització. Una eina per canviar el món, perquè és urgent fer alguna cosa. Els milmilionaris no estan satisfets amb el que tenen i en volen més que la resta, en una competició bèstia. Una obra que és un al·legat convincent a favor de la paraula que els economistes menyspreen i que és el Decreixement. Cada any s'injecten a l'atmosfera més de 40mil milions de tones de CO2, més de 200 milions d'hectàrees de selva tropical han desaparegut en els darrers 30 anys, el pes del plàstic ha superat al dels animals i trobem microplàstics en quasi tots els organismes vius, inclosos els humans.

Warren Buffet, la sisena persona més rica del món, apunta "la lluita de classes existeix i és la meva classe, la dels rics, qui l'està lluitant i guanyant". La documentació és un dels punts forts d'aquesta novel·la gràfica i inclou anàlisis de sociòlegs, economistes i investigadors com Thomas Piketty, Thorstein Veblen, Immanuel Wallerstein i Julia Cagé. Parlen de la sobreexplotació de recursos, de la manipulació dels mitjans de comunicació, de les relacions de poder i de la destrucció del Planeta. I assenyalen a molts com Elon Musk, Jeff Bezos, Warren Buffett, Mukesh Ambani, la familia Dassault. L'ostentació destrueix el Planeta.

Fem prescripció cultural en vena amb la Maria Dolors Sàrries. Avui començarem viatjant a París a la Foundation Louis Vuitton per parlar de David Hockney, una exposició de més de 400 ores que abarquen set dècades del pintor anglès. Es podrà veure fins l'1 de setembre per gaudir de la major exposició retrospectiva mai dedicada a l'artista. Un jardí creatiu d'un artista icònic que cultiva l'art com a terreny fèrtil per a la innovació. David Hockney és famós pels seus paisatges coloristes, els seus retrats vibrants, les seves piscines californianes i pintures inspirades en Normandia. Un univers pop i també les seves obres digitals creades amb IPad, tècnica que va adoptar amb impressionant talent durant la pandèmia. Té 88 anys i utilitza els jocs de mirall i la perspectiva.

Amb la nostra prescriptora cultural Maria Dolors Sàrries, també fem un sentit homenatge a Montserrat Úbeda, la llibretera d'Ona Gràcia que ens ha deixat massa aviat, als 60 anys. El seu pare va fundar el 1962 la Llibreria Ona amb l'objectiu de recuperar i reivindicar la cultura i la llengua catalanes i ho va fer en plena dictadura. Des de ben petita va mamar l'amor pels llibres i el llegat familiar. Per la seva tasca com a llibretera i símbol de compromís va rebre la Creu de Sant Jordi el 2019. Treballadora incansable, dona ferma, intolerant amb la mediocritat i generosa sense límits. Sempre va estar al peu del canó. La definien el compromís, la passió pels llibres i va ser inspiració per molts.

Un altre dels temes del programa és destacar la figura de l'escriptor barceloní, Eduardo Mendoza, Premi Princesa d'Astúries de les Lletres.Rebrà el guardó just quan es compleixen 50 anys de la publicació de La Verdad sobre el caso Savolta. Un escriptor que ha sabut construir un univers literari singular, on l'humor i l'agudesa narrativa conviuen amb una lúcida visió de la història, la política i la condició humana. Va renovar la narrativa i té una visió desenfadada de l'existència humana. Sin noticias de Gurb, La Ciudad de los Prodigios portada al cinema per Mario Camus, El Misterio de la Cripta Embrujada i molts d'altres. El que pocs saben és que es va formar com advocat, va treballar com a traductor a la ONU a Nova York i va estudiar Sociologia a Londres. Eduardo Mendoza és novel·lista, dramaturg, traductor i lingüista.

Amb Maria Dolors Sàrries descobrim dones interessants i ho fem parlant d'una minisèrie que s'està emeten a Filmin i que retrata la vida real d'una dona que va trencar les regles i va guanyar. Una increïble història real de Vigdís Finnbogadóttir que el 1980 va fer història en convertir-se en la primera dona presidenta d'Islàndia, sinó com la primera cap d'Estat escollida democràticament de tot el món. Només 4 episodis d'una dona que va perseverar per tenir una educació, ser mare soltera i finalment presidir un país.

Una gran nevada s'acosta a Barcelona, i deixa tancats i aïllats sis tertulians i uns quants membres de la televisió, a més d'un convidat molt especial.

Arriben la neu, els llamps i els trons, i també el primer mort. Max Margarit es veurà immers, un cop més, en una investigació espontània, al més pur estil Deu negrets d' Agatha Christie, on tots seran sospitosos i possibles víctimes d'assassinat. Un nou cas ens submergirà en els entranyes de la televisió, la política i els tertulians, principals protagonistes d'aquesta sàtira plena de misteri de Toni Aira.

Toni Aira (Barcelona, 1977) és periodista, doctor en Comunicació i professor universitari. Col·labora en diferents mitjans de comunicació, com ara La Vanguardia, TV3, RTVE i RAC1. Ha escrit, entre d'altres, una desena de llibres dedicats a l'àmbit de la comunicaciópolítica. Cos a terra va ser la seva primera novel·la, publicada a la Campana el 2022.

La guanyadora del Premi Dashiell Hammett 2024, Empar Fernández, ens porta una trama precisa i emocions contingudes que apel·len a la nostra consciència. Tercera entrega de la sèrie protagonitzada per l'inspector de Mossos d'Esquadra, Mauricio Tedesco. La novel·la es titula "El instante en que se encienden las farolas" i està editat Al Revés. Una trama que alterna dues investigacions, un accident de trànsit amb un mort i una ferida de consideració i un cadàver trobat a l'interior d'un contenidor de la brossa. Tot plegat passa enmig d'una tempesta de pluja important.

La crisi, la precarietat, els maleïts explotadors o especuladors són elements de la trama. Un bon retrat social en una història que transcorre durant cinc dies. Un dels protagonistes és Nadeem, un immigrant que prové d'una infantesa de privacions i que s'ha de buscar la vida al carrer. Ha hagut de tancar la fruiteria del barri on havia invertit tot el que tenia i malviu venent ferralla i altres objectes a la brossa. No es conforma amb la caritat, el seu naufragi és el de tots els seus. Aquelles persones migrants que sovint mirem de reüll i que tenen la seva dignitat.

La passatgera de l'accident de trànsit queda molt malferida i no sabem el seu nom. Empar Fernández ens recorda que la vida és fràgil, que hi ha vulnerabilitat i s'ha basat en un fet real. La fatalitat és un element que interessa a l'escriptora per demostrar que tot pot passar. Totes dues trames es van entrelligant. La de Nadeem, el migrant paquistanés que ha sigut trobat mort a un contenidor i la de l'accident on Tedesco demanarà participar perquè li toca d'aprop.

En aquesta tercera entrega de la sèrie de l'Inspector Tedesco, que es pot llegir a banda de les dues anteriors, descobrim el costat més íntim i personal del policia. La seva tenacitat per resoldre casos, la seva manera de refusar la companyia, la seva solitud i com enyora la seva dona morta. Viu entre la soledat i la nostàlgia, viu per l'ofici.

Entrevistem a l'editora de Les Hores, Maria Sempere, per parlar de les darreres novetats del segell. Una editorial que ens porta en català bona literatura, bona teca literària. Una editorial independent que busca històries interessants que ens facin reflexionar sobre el món que ens envolta i que ens ajudin a comprendre'l una mica més. Comencem la ruta literària per l'obra de Sylvain Prudhomme, El Nen del Taxi, amb traducció d'Oriol Valls. Una novel·la que ens parla sobre els secrets familiars i l'herència històrica. Un llibre que remet a un fet real: 400.000 nens varen néixer fruit de relacions entre soldats aliats i dones alemanyes. Premi Llibreter a França.

Amb una prosa àgil i original, Sylvain Prudhomme ens apropa a la història d'un nen no reconegut, fruit de la relació entre una jove alemanya i un soldat aliat. La descoberta d'aquesta història d'amor prohibit, d'abandonament i engany, amagada pel seu avi, impactarà fortament el nostre protagonista, que buscarà entendre aquest passat familiar i reconciliar-s'hi per connectar també amb el seu present. Identitat, pertinença i la complexitat de les relacions humanes en un entorn urbà vibrant on el taxi es converteix en un símbol de connexió i desplaçament.

Una altra de les novetats és el darrer treball de Rachel Cusk, Desfilada, amb traducció de Núria Busquet. Una obra sobre l'art, la creació artística i la identitat. La complexitat de les relacions familiars també hi és present. A través de la història de diferents artistes anomenats G, la novel·la explora diversos aspectes relacionats amb la creació artística. L'estil i el format requereix una dosi d'esforç pel lector perquè també hi ha art narratiu i experimentació, els de l'escriptora Rachel Cusk. Una novel·la amb la que ha guanyat el Premi Goldsmiths Prize. Un llibre que es pregunta per l'origen de les creadores i les dificultats que s'han trobat.

I acabem el recorregut de bona teca literària amb Manual per a l'obediència de Sarah Bernstein amb traducció de Míriam Cano. Una novel·la inquietant sobre l'augment de la xenofòbia, vist a través dels ulls d'una nouvinguda sense nom. Ha guanyat el Premi Giller i ha estat nominada al Premi Booker. L'autora britànica ens mostra una noia que deixa el lloc on va néixer per anar a viure a un país del nord, d'on eren els seus avantpassats. Hi anirà per tenir cura del seu germà a qui la dona i els fills han abandonat. Amb la seva arribada comencen a passar coses surrealistes al poble i l'acusen de ser-ne la culpable. La hostilitat anirà creixent i pensa que els seus veïns poder ser capaços de qualsevol cosa. Sarah Bernstein explora amb contundència qüestions com la complicitat i el poder, el desarrelament i l'herència.

Una història singular i complexa sobre una dona que sempre ha viscut sotmesa als desitjos i a les crítiques dels altres. En les seves reflexions per entendre aquesta realitat i escapar-ne, s'endinsarà en temes com la identitat, la submissió, el pes de la tradició, el judici dels altres, l'impacte dels traumes i l'herència dels nostres avantpassats.