Entrevista a l'escriptora i editora, Antònia Carré-Pons que ja ens va fer petar de riure amb jubilades i vells que portaven mala llet. És l'editora de Cal Carré, una editorial artesana que havia estat una carnisseria familiar i ara és una editorial. Antònia Carré-Pons torna a excel·lir amb una mena d'auca del Senyor Esteve protagonitzada per dues germanes, la Rateta i la Sió que conviuen en una cansaladeria en què tres generacions aboquen les seves vides. Els homes esquarteren porcs i es xopen els davantals de sang, mentre les dones regnen com les matriarques de la botiga. Una novel·la que ens parla de la família, la malaltia, els records d'infantesa i adolescència i de com la Rateta i la Sió malgrat ser germanes s'assemblen com un ou a una castanya.

La Rateta aconseguirà trencar amb el que s'esperava d'ella, entrarà a la universitat i es convertirà en una medievalista de renom, mentre la seva germana Sió es quedarà a la botiga familiar. Quan els fils de la vida semblen separar-les sense remei, la sang les trena de nou: la germana petita, la Sió, està a punt de morir de la mateixa malaltia que ha superat la gran i que afecta a les dones de la família. L'encant de La gran família és l'emoció, els sentiments no expressats, els records familiars i les motxilles que tots carreguem. Antònia Carré-Pons no fa cap concessió al sentimentalisme però aconsegueix explicar la malaltia d'una manera molt realista.

Es parla dels valors que la família ha transmès i que no es comprenen fins l'adultesa com l'amabilitat, l'austeritat, la confiança, la constància, la fidelitat, l'honradesa, la solidaritat i el realisme. La novel·la "La gran família" està dividida en tres parts, la de la infantesa amb capítols molt curts recordant els flaixos de quan recordem un moment on es parla de la carnisseria, els porcs, la sang i dues germanes que es baralles però s'estimen. La 2a part és la de l'adultesa amb un salt de 40 anys on cadascuna de les germanes, la Rateta i la Sió han escollit el seu lloc al món. Hi ha una separació física i emocional i a la 3a part és la malaltia que tornarà a unir a les dues germanes i a recordar què les uneix.

I el títol de la novel·la prové d'un quadre de René Magritte, una obra mestra de l'art surrealista amb molts símbols i metàfores. És el llibre més íntim i personal d'Antònia Carré-Pons i ens ensenya que els sentiments sovint són silenciats però els vincles existeixen, són forts i sorgeixen en el moment més inesperat. L'estil del llibre busca la senzillesa que no la simplicitat, un estil directe amb els mínims recursos literaris possibles. I sobretot que no hi ha una opció bona o dolenta amb els camins que escollim a la vida.