Un dels bluesmen més coneguts, és sense cap dubta Menphis Slim (1915-1988). Pianista i cantant sota la influència de Roosevelt Sykes i Big Bill Broonzy, en poc temps es va convertir amb uns dels més grans de Chicago. A principis de la dècada dels seixanta es va establir a París, participant en tots els festivals de blues. Al mateix temps tocava en diferents paps de París. La seva primera cançó, de 1947, "Every Day I Have The Blues", ha esdevingut igual que altres temes seus en un referent del blues, gravat per molts altres artistes.

El Reverend Gary Davis (1896-1972), sec de molt petit, era un predicador i cantant evangèlic. Tocava la guitarra, l'harmònica i el banjo. Era un bluesman, però també cantava gòspel. Se'l coneixia com un home molt generós. Quan no actuava en concerts, dedicava el seu temps en donar classes de guitarra als nens de Harlem, per quatre duros. En una ocasió va dir: "No busco mai una vaca per donar més llet de la que està feta per donar.... No vaig a la butxaca de tothom i em faig un llit i me'n vaig a dormir: no crec que sigui correcte".

Willie Mabon, un gran desconegut del blues. Pianista i tocava simultàniament amb l'amònica, en algunes ocasions. Normalment tocava com acompanyant de grans solistes. Com molts altres bluesmen va emigrar a Europa, concretament a França. Va tenir una gran influència d'altres pianistes com Big Maceo o Roosevelt Sykes. Durant molts anys no formava part d'un grup com a solista, fins que l'any 1972, Memphis Slim va decidir que ho fos ell. El present disc és una autèntica joia del blues, en el qual figuren tributs a Willie Dixon, Jimmy Reed i Howlin' Wolf. Espectacular!

Luther Johnson, més conegut com a 'Georgia Boy', va irrompre a casa nostra l'any 1975 a través de la mítica col·lecció de Blues en vinils, "House of The Blues volum 11".

Jack Morgantini, crític i escriptor de Blues, el descriu molt bé:

"Luther Johnson és un dels hereus de tots els grans del Blues i no seria excessiu considerar-lo, a ell mateix, com un altre gran de la nova generació."