Showing results by narrator "David Espunya" in All Categories

"La mirada de l'auriga", més enllà de la trama de la nissaga dinomènida i de l'entrellat d'unes atziagues morts familiars, és una novel·la tan breu com intensa i tan esbalaïdora com poètica. Abraça tota la història de la cèlebre escultura de Delfos, a partir dels records de l'auriga que va servir de model als escultors, en un temps en què el món grec estava en col·lisió amb els bàrbars perses i cartaginesos contra els quals els grecs clamaven "no podrem mai ser / si no som lliures", al·legoria palesa de l'actual conflicte català.  

"L'Escanyapobres" és la novel·la més coneguda de Narcís Oller. L'autor mostra l'avarícia i les seves conseqüències amb tres personatges centrals: l'Oleguer, la Donya Tuies i en don Magí Xirinac, el notari de la vila. Els tres personatges menyspreen tot allò que no estigui relacionat amb els diners i la riquesa i, a poc a poc, van allunyant-se de la realitat i del món que els rodeja, un món que està evolucionant: Oller mostra la industrialització de Catalunya i els canvis socials que comporta.

"L'auca del senyor Esteve" és una de les obra més conegudes del Modernisme català, creada per Santiago Rusiñol. És el resultat de fusionar un quadre de costums i l'auca, una història pictòrica en vinyetes. La novel·la està dividida en 27 parts que mostren la vida del senyor Esteve, des del seu naixement fins al creixement del seu fill, en Ramonet. Rusiñol mostra la burgesia barcelonina encarnada en aquesta família.

"La papallona" és una de les primeres novel·les en català de Narcís Oller. L'autor mostra els anys previs a la revolució de 1868 i s'endinsa en una Barcelona industrial, burgesa i educada. La Toneta és una noia pobra i orfe que treballa de modista. Un dia s'enamora d'en Lluís, un estudiant de Dret adinerat que s'ha traslladat a Barcelona per acabar els estudis. Dos mons molt diferents que es contraposen en una història truculenta i dramàtica.

"La família dels Garrigas" va ser la primera novel·la d'en Josep Pin i Soler i l'inici d'una trilogia, seguida per "Jaume" (1888) i "Niobe" (1889). La història segueix la vida d'en Ramon Garriga, que viu amb els seus fills, la seva germana i el seu nebot. Tots tenen la vida predestinada: en Ramon fill, heretarà el mas, en Jaume serà destinat al sacerdoci i la Mercè, l'única filla, es casarà amb algun noi burgès. Però tot comença a anar malament quan en Ramon descobreix que el seu hereu va amb males companyies.

"Mort de Dama" és la primera novel·la escrita per Llorenç Villalonga i Pons i és considerada una de les primeres novel·les modernistes de les Illes Balears. La novel·la és una sàtira de la societat mallorquina i gira entorn de l'agonia d'Obdúlia de Montcada, una viuda que representa l'aristocràcia, una dona avariciosa i de caràcter fort. La viuda fa d'eix temàtic amb la resta de personatges que mostren els diferents vessants de la societat de l'illa, des dels terratinents nobiliaris i aristòcrates al món intel·lectual i literari.

En aquesta novel·la l’amor s’explora des de tota les seves varietats i matisos, tant físics com psicològics, des de les formes deutores de l’amor cortès fins a les conductes més novedoses i eròtiques. Aquesta és la selecció dels episodis de lectura obligatòria pels alumnes de batxillerat, en adaptació moderna i amb propostes de treball.

Novel·la breu i intensa, esbalaïdora i poètica, sobre el misteri de la mirada de l'auriga de Delfos. La mirada de l´auriga, enllà e la trama de la nissaga dinomènida i de l´entrellat d´unes atziagues morts familiars, és una novel·la tan breu com intensa i tan esbalaïdora com poètica. 

Qualificada com una de les primeres «autobiografies» conegudes d’un autor medieval, la Vida coetània ens obre les portes a l’apassionant vida de Ramon Llull, que, plena d’episodis atzorosos, dedicà a l’estudi de Déu i a la conversió dels «infidels», per a la qual cosa elaborà una complicada Art, que els havia de convèncer definitivament dels seus errors. Tot i que la Vida lul·liana no dóna resposta a tot el que ens agradaria saber sobre Llull, l’obra té el mèrit que ens proporciona moltes notícies referents a l’autor que altrament ignoraríem.

El Rai, el Max i el Charlie són els components de Les Roques, el grup de rock més famós del país, que en trenta anys d’història ha venut més de sis milions de discos. Des que van començar a tocar junts a l’institut han aconseguit mantenir-se al capdamunt de les llistes d’èxits gràcies al seu talent i una actitud combativa. 

El món de les lletres està podrit: enveges i plagis a tort i a dret, agents literaris corruptes, escriptors amb vanitats injustificades i editors sense escrúpols. Nil Barral, el primer investigador gai de Catalunya, haurà de resoldre un cas en aquest ambient tan tèrbol. I s’hi sentirà com a casa.

Un candidat decideix presentar-se a les primàries del seu partit. L'aparició de la seva exdona, la traïció de més d'un amic i els intents de la premsa per desemmascarar-lo s'interposaran en el seu camí, però això no aturarà el Candidat en la cursa per aconseguir, a qualsevol preu, el seu objectiu. Xantatges, espionatge, cinisme, misteriosos robatoris i moltes, moltes mentides...Tot s'hi val en la lluita del poder. 

En un món en progressiva destrucció per lacció de lhome, el professor Zeno Hintermeier viu la desaparició de "la seva" glacera com una pèrdua pròpia. Decideix deixar la seva càtedra i embarcar-se com a guia en creuers turístics que viatgen a lAntàrtida, desitjant trobar en lúltim racó naturaldel planeta el silenci carregat d e veritat que tant anhela.  

Aigües Encantades (1908) se situa en un poble de la part alta i muntanyosa de les comarques tarragonines i planteja el típic conflicte modernista entre l’individu i la societat. El problema de la sequera provoca un enfrontament entre el sector tradicionalista i conservador del poble - que és el que compta amb el poder fàctic - i la visió moderna d’un enginyer vingut de la ciutat que compta amb la complicitat de la filla del cacic local.

Plou, plou de manera constant. Miquel Gironès té seixanta-quatre anys i fa molt temps que viu sol. És gras, i els divendres al vespre sempre torna cansat a casa. D'ençà que se li va morir la dona, el carrer on viu ha canviat profundament i ell ja no entén el món que l'envolta. Abans era el perfecte intermediari comercial, elegant, àgil, amb sentit de l'humor, i en canvi ara és feixuc i lent. Li costa pujar i baixar l'escala de casa. 

Apol·lo o Dionís? Saber erudit o veritat vital? Oblit del cos o ex-altació dels instints masculins? Mossèn Miquel, protagonista d’ Entre dues llums, prova de respondre a aquestes preguntes i es mou en una angoixa que l’abocarà a un destí peculiar. El narrador proposa una visió excèntrica del mite de l’immortal i sempre d’actualitat Èdip de Sòfocles, amb la qual el lector s’adonarà dels estralls que pot arribar a provocar un sentiment de culpa portat a l’extrem, condicionat per la figura materna i la poca alternativa que hi ha al fet d’haver nascut.

La Font de la Salut és un lloc concret en el món, un santuari al cor del Maestrat, i també una idea sobre la vida, la individual i la que vivim amb els altres, els qui van venir abans i els qui vindran. 

Els que han patit la classe de gimnàstica com una tortura sabran de què parlem... O els que lluiten contra el sobrepès també trobaran la seva història... O les persones que dipositen l’esperança en una lleu punxadeta diària s’hi veuran certament reflectides. Desfilaran davant els nostres ulls esbatanats Béla Lugosi, Samuel Beckett, Scarlett O’Hara, l’emperador Marc Aureli, Charlton Heston, el vescomte de Riumost, la millor àvia del món, el Killer de l’Hospitalet, la Carolina i tota la plantilla de Boca Juniors...

Un drama situat entre dues zones d’enjogassada ironia que fan somriure i riure el lector. El protagonista de la narració peca poc, tard i amb conseqüències fatals per a una altre personatge. Bertrana crea (pinta i escriu) molt, aviat i les conseqüències d’aquest desig tenen signes oposats per a ell. 

La Ciutat Digital havia nascut per ser un diari alternatiu, lliure i de qualitat per tal de combatre el periodisme contaminat i caduc que imperava a la ciutat de València i uns dirigents polítics corruptes fins al moll de l'os. Fins que un dels seus periodistes més importants, Manel Torres Albiach, apareix assassinat de manera salvatge sense deixar gaires rastres ni proves.