Showing results by narrator "Joan Mora" in All Categories

Sandokan es un príncipe de Borneo que ha jurado vengarse de los ingleses que le robaron su trono y asesinaron a toda su familia. Desde entonces se dedica a la piratería con el nombre de El Tigre de Malasia y cuenta para ello con la fidelidad de su tripulación compuesta por malayos y dayakos de Borneo.

Antes de empezar escuchar los surrealistas versos de “Los paisajes de la multitud”, tendríamos que plantearnos un hecho fundamental en la vida del poeta: cuando Federico Lorca llega a Nueva York, el caos constante de tráfico, gigantescos edificios, miles de personas siempre corriendo...producen en él un efecto que lo deslumbra completamente al compararlo con su idílica vida en Fuente Vaqueros y Granada tan pequeñas y provincianas, pero a la vez tan llenas de luz y de arte. Ese contraste producirá en el poeta una profunda melancolía.

Asesinato. En este corto poema el autor relata en forma de diálogo un crimen que realmente ocurrió en la calle 42 de Nueva York. El relato de la violencia que este acto físico supuso le sirve al poeta para plasmar el dolor de su ánimo. Ciudad sin sueño. Intenta transmitir el poeta su propia insatisfacción por analogía con la noche, la vigilia, que no le permite dormir ni soñar ni encontrar alivio o esperanza. Navidad en el Hudson. En este poema identifica el protagonista su sensación de soledad con respecto al resto del mundo en el río Hudson.

Los poemas de este libro están escritos la ciudad de Nueva York en el año 1929-1930, curso académico durante el cual Federico vivió como estudiante en Columbia University. Después de la lectura de cada poema, se hace un comentario sobre el mismo para facilitar al oyente la comprensión del mensaje que Federico García Lorca nos quiso comunicar con sus surrealistas visiones.

El último territorio del antiguo imperio romano fuera de Europa era Constantinopla una ciudad de grandes murallas y fortaleza protegida. Pero la presión turca para invadirla cada vez era mayor y el sultán Mehmed II está completamente obsesionado con capturar la ciudad que identifica con el símbolo de la cristiandad.

Hasta la muerte de don Julio, Bahati vive bajo su techo junto a Ojosdeagua y a un esclavo homosexual que hace de madre del pequeño. Los cuatro forman una extraña familia en la que los tres adultos ocupan la mayor parte de su tiempo cuidando a Ojosdeagua e instruyéndolo con la esperanza de que algún día pueda tener la formación necesaria para enviarlo fuera de Cuba y continuar con sus estudios. Muerto el amo, Bahati se ocupa de la administración de un ingenio y de enviar cartas y dinero a su protegido, que finalmente consigue ser profesor en el instituto Tuskegge de Alabama.

Quan una relació sentimental arriba a la seva fi, qualsevol excusa és bona per evadir- se. Rebre unes enigmàtiques postals des de Kyoto dalgú que no es vol identificar però que et convida a visitar-lo, només pot significar una cosa: deixa-ho tot i viatja al Japó.

Pere Gabriel, fill d’una família obrera, es fa gran en un temps de revoltes i incerteses. De ben petit ha de treballar i enfrontar-se amb una vida molt dura, però plena d’il·lusions, curiositat i tendresa. La guerra civil, la derrota, sobretot, les hi anorrearà i li imposarà un silenci, que amagarà un secret íntim que no revelarà fins a la vellesa.

Has sentit a parlar mai de Guguengol? És un continent o una illa? No se’n sap gairebé res. Tret d’una cosa: a Guguengol qualsevol feblesa és condemnada, i no hi ha pietat per als dèbils. El Notlits està a les portes de l’edat adulta, però abans de ser considerat tot un home s’haurà de sotmetre a unes proves que li poden costar la vida.

Sherman Comet no és gaire llest. El que més li agrada a la vida és seure davant el televisor amb una cervesa a la mà. O mirar els escots de les dones. És un dropo, un estudiant pèssim que malviu en un pis tronat al Harlem de Nova York. Per desgràcia, ell és lúnic que pot evitar que daquí sis dies un forat negre sempassi la Terra. Ara sha de veure si serà capaç de fer-ho. O si tan sols voldrà posar-shi. Li caldrà una bona dosi de persuasió per part de Vivian Bentley, la noia dels seus somnis i la persona que més lodia en aquest planeta.

Un professor de filosofia que també escriu els discursos a determinats polítics del govern català viatja a Lisboa amb un comesa delicada: establir contacte amb el principal estrateg de la Revolució dels clavells de 1974, en una acció de la comissió reservada de la Generalitat “Horitzó 2014”, orientada a b uscar complicitats per a la independència de Catalunya.

Una deliciós divertiment, un monument a la ironia... aquesta novel, la àgil i sense pretensions, protagonitzada per tres homes i un gos emba rcats en una excursió pel Tàmesi, és una joia de l'humor de tots els t emps.

Aquesta és la història de Moor Park. I aquesta és també la història duna amistat. En el decurs dels seus llargs passejos pels parcs londinencs, Jack Toledano explica al seu amic Damien Anderson els seus progressos en lescriptura del que ha de ser el llibre de la seva vida. Al voltant de l'escriptura d'aquest llibre sorgeixe n temes com la història de la família de Jack, les idees sobre els fets de llegir i escriure o les paradoxes i contradiccions del nostre temps, que, com el mateix Jack, té aspiracions clàssiques però un temperament romàntic.

Esbrinar quin significat té el somriure maliciós del cos que uns pescadors troben surant al mar és l'inici d'un viatge als límits entre la realitat i la fantasia d'un narrador internat en un sanatori psiquiàtric i d'una dona a qui la vida no ha tractat generosament. Un viatge a l'extrem dels desitjos i al llindar de la supervivència de la ment explicat amb un discurs torrencial i lúcid, de gran potència verbal i impregnat d'humor negre. Somni, irrealitat, certesa i poesia es confonen fins a trobar la clau de volta: l'olor de violetes.

Palamós, estiu del 1962. Truman Capote acabava de comprar dues ampolles de ginebra, una de vermut sec i unes olives en una pastisseria del carrer Major de Palamós quan va descobrir en un diari que la seva gran amiga Marilyn Monroe havia mort a causa d’una sobredosi de somnífers. Així comença aquesta novel·la, en què l’autor recrea els tres llargs estius (d’abril a octubre) que Capote va passar a la Costa Brava, redactant la que estava convençut que seria la seva obra mestra, A sang freda.

Càndid, la més cèlebre de les novel·les de Voltaire, és l’exemple més reeixit de narració filosòfica, un gènere sorgit amb la Il·lustració. A través del personatge del jove Càndid, Voltaire formula la pregunta present en tota la seva obra: per què existeix el mal?

La novel·la narra les relacions que s'estableixen durant un campament d'estiu, explicades alhora i en primera persona des de la perspectiva de quatre adolescents que hi participen.

Martí Sales es submergeix en el moment per parlar amb els seus artífexs i veure com s’articula creació i mitjans, música i indústria, passat, present i futur. Un descabdell de vides creuades amb música, música i persones agafades amb imperdibles, imperdibles que emparellen ossos i segells, orelles i vinils, punys i hits, sexes i concerts. Un grapat de cassets seminals, moltes causalitats i empenta, emocions a dojo, algunes patacades, moments estel•lars, ganes infinites de fer-la grossa, germanor i cops de cap contra la paret, elevació, entusiasme i elegáncia.

Barcelona, primavera de 1941. Martín Marín és un jove falangista extremeny que arriba a la ciutat per incorporar-se al cos de policia. Va ple d’ideals i de projectes, i està decidit a participar activament en la construcció de la Nova Espanya. Però allò que troba Marín és una ciutat en runes, miserable i amb les ferides de la guerra encara obertes. Esgarrifat, es topa amb l’estraperlo i la prostitució, que omplen els carrers, i alhora intueix que els vencedors no posen prou energia en el redreçament de la moral.

El protagonista, en Manelic, un home senzill i primitiu, és cridat per casar-se amb la Marta, una noia de la terra baixa que fins aleshores havia estat obligada a mantenir relacions íntimes amb el seu amo, en Sebastià, el qual pretén continuar-les més enllà del que per a ell és un matrimoni de conveniència. La Marta, envilida per la relació forçada amb en Sebastià, troba en l’amor d’en Manelic la força per esdevenir lliure i trencar la dependència que la subjectava a en Sebastià.