Podcast Estrictament confidencial cover art

Podcast Estrictament confidencial

Podcast Estrictament confidencial

By: Pepa Ubeda
Listen for free

About this listen

 Programa de entrevistas de temática variada, duración aproximada de una hora.© 2025 Pepa Ubeda Politics & Government
Episodes
  • ESTRICTAMENT CONFIDENCIAL - Festa de la Poesia Lluís Alpera Alacant - 06/09/2025

    ESTRICTAMENT CONFIDENCIAL - Festa de la Poesia Lluís Alpera Alacant - 06/09/2025
    Sep 6 2025
    Entrevista als responsables de la FESTA DE LA POESIA LLUÍS ALPERA D'ALACANT. Es tracta de: ISABEL MARCILLAS PIQUER, professora del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant. Doctora en Literatura Catalana Contemporània. La seua tasca investigadora és important en la recuperació de les veus de les dones a través de la literatura. Actualment, s'interessa per la dramatúrgia contemporània en llengua catalana d'autoria femenina, vinculada a la memòria i la seua recuperació. Compta amb força publicacions i participa assíduament en congressos. MIQUEL ANTONI CRUZ MORENTE és doctor en Filologia catalana per la UA. La seua tesi se centra en la revista CANIGÓ. Va guanyar el Premi Sant Jordi 2013 amb el projecte “Interaccions entre pintura i literatura”. També té força publicacions molt versàtils. És professor de Valencià a l'IES Mare Nostrum d'Alacant. VICTÒRIA CREMADES estudià Filologia Catalana en la UA. És escriptora des de ben aviat, sobretot poeta, i ha guanyat diversos premis. Treballa en diversos àmbits relacionats amb la literatura i la pedagogia. És professora associada de la UA. TEMES TRACTATS EN L'ENTREVISTA I PREGUNTES REALITZADES: Isabel Marcillas: sobre les seues investigacions relacionades amb la dona creadora en català. Miquel Cruz: relació amb la Revista Canigó. Victòria Cremades: dona i poesia en català. Què es la FESTA DE LA POESIA DE LA UNIVERSITAT D'ALACANT. El tancament de la Llibreria 80 Mundos. Per què enguany la festa de la poesia s'anomena FESTA DE LA POESIA LLUÍS ALPERA. La desmemòria d'Alacant. Quants anys s'ha celebrat la Festa de la Poesia i des de quan. Actes relacionats amb la Festa de la Poesia. Significat d'aquest acte en un moment tan difícil quant a la llengua a Alacant. Anècdotes. INFORMACIÓ AMPLIADA SOBRE PARTICIPANTS ISABEL MARCILLAS PIQUER és professora al Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant. Doctora en Literatura Catalana Contemporània. Ha centrat pràcticament tota la seua tasca investigadora en la recuperació de les veus de les dones a través de la literatura. En l'actualitat s'interessa en especial per la dramatúrgia contemporània en llengua catalana d’autoria femenina, vinculada a la memòria i la seua recuperació. Compta amb una setantena de publicacions acadèmiques i participa assíduament en congressos, tant de l'àmbit nacional com internacional, entre els quals són remarcables els promoguts per la North American Catalan Society. Ha participat en diversos projectes d'investigació, com ara el relacionat amb Accions de Recuperació de la Memòria promogut per la Conselleria de Justícia de la Generalitat Valenciana o Història i poètiques de la memòria: la violència en la representació del franquisme (1977-2007). Actualment, és part integrant de l'equip investigador del projecte "El nou teatre polític en les escenes catalana, valenciana i balear (2000-2023): memòria, realitat i gènere". A més, pertany al grup investigador Memòria, Identitat i Ficcions (MIF) i al grup de treball Història i Poètiques de la Memòria (HISPOME), que desenvolupen la seua activitat en el si de la UA. En l’àmbit poètic, ha coordinat les Festes de la Poesia celebrades en edicions anteriors i n’és l’editora dels llibres resultants. MIQUEL ANTONI CRUZ MORENTE (Alcoi, 1979), és doctor en Filologia Catalana (2017) per la Universitat d’Alacant. La seua tesi està centrada en la revista literària Canigó, dirigida pel matrimoni Simó-Dalfó. Gràcies a l’Arxiu General de la UA va formar part del procés de digitalització de la segona etapa de la revista, un fons que es pot consultar al web de l’Arxiu de la Democràcia. Va guanyar el Premi Sant Jordi, 2013 (Borses d’Estudis IEC) amb el projecte “Interaccions entre pintura i literatura”, basat en la seua tesina. Com a investigador forma part del Grup d’Estudis Transversals (Dept. Filologia Catalana-UA) i ha publicat diferents articles especialitzats en narrativa i poesia contemporània. Actualment és professor de Valencià a l’IES Mare Nostrum d’Alacant i ha coordinat diferents grups de treball i seminaris sobre teatre i poesia. Col·labora i coordina “Els Dimarts Poètics de La Naia” a la Llibreria Pynchon d’Alacant, juntament amb Victòria Cremades. Aquesta iniciativa va ser Premi Fundació Bromera, 2024 en la modalitat col·lectiva. VICTÒRIA CREMADES és de Novelda però viu i treballa a Alacant on estudià Filologia Catalana a la UA, és en aquesta època universitària on comença a publicar els seus primers poemes en revistes d’estudiants com per exemple Contranatura (revista de creació poètica de la UA) o Tuacte (revista de creació poètica amb la col·laboració de la UV). Assisteix a les Trobades d'escriptors organitzades per ACPV i l'Editorial 3i4 i serà allí on afiança la vocació de poeta. L'any 1995 va guanyar el Premi de creació literària en valencià Sant Vicent del Raspeig amb ...
    Show More Show Less
    31 mins
  • ESTRICTAMENT CONFIDENCIAL - Rosa Mas i Josep Codonyer representants del CLER - 26/08/2025

    ESTRICTAMENT CONFIDENCIAL - Rosa Mas i Josep Codonyer representants del CLER - 26/08/2025
    Aug 26 2025
    Entrevista a ROSA MAS y JOSEP CODONYER com a representants dels CLER (Comités Locals d'Emergència i Reconstrucció. ROSA MAS és biòloga i activita en diferents àmbits, com ara l'animalisme, els drets socials i el medi ambient. Professionalment, és professora en una acadèmia de Catarroja. Va quedar afectada per la barrancada del 29 d'octubre del 2024 a Catarroja. JOSEP CODONYER és arquitecte, activista i actual responsable en la Intersindical de mobilitat i medi ambient. Gran coneixedor d'aquests municipis. TEMES TRACTATS Àmbits en els quals actua cadascun dels entrevistats. Què son els CLER? On hi ha CLERS? Actuació de les administracions públiques: locals, autonòmiques i estatals. Responsables de cadascun dels nivells. Com va actuar cada àmbit davant la DANA. Al·legacions que heu presentat al Pla contra Inundacions del Ministeri per a la Trancisió Ecològica (MITECO). Davant la pressió del sector constructor en aquest país, que domina l'Estat fins i tot políticament, quines possibilitats tenen que els hi facen cas. Suport rebut dels diferents col·lectius. Resposta dels governs local, autonòmic i estatal. La força que dona la unió. DOCUMENTACIÓ PRESENTADA DAVANT EL MITECO NdP CLERs Els Comités Locals presenten al·legacions al Pla de resiliència hídrica del Ministeri. Des de les comissions de territori, urbanisme i mobilitat sostenible dels Comités Locals d'Emergència i Reconstrucció (CLER) de diferents municipis afectats per la Dana s’han presentat al·legacions al Pla per a la recuperació i millora de la resiliència en front de les inundacions, del Ministeri de Transició Ecològica (MITECO). Els últims mesos els CLER i l’Escola ciutaDana han estat organitzant als municipis afectats, arrasats pel fang i l’aigua, taules redones i conferències d’experts en clima, hidràulica, emergències, urbanisme, ecologia i infraestructures. Gràcies a això, la ciutadania ha pres consciència de les necessitats reals del territori i de les possibles solucions. Ara, després d’analitzar el Pla del MITECO, s’han adonat que, tot hi incloure algunes solucions adients, aquest Pla és totalment insuficient. A més a més, no concreta en la majoria dels casos les mesures a realitzar, ni terminis, ni pressupostos. Membres dels CLER s’han tornat a reunir amb biòlogues, arquitectes, científics i enginyers de camins, canals i ports per estudiar la proposta del MITECO i elaborar les següents propostes que estan fent arribar al ministeri per totes les vies possibles com és el correu bzn-ayudas-dana@miteco.es i al mateix comissionat del Govern per a la reconstrucció, José María Ángel. També volen presentar-les als ajuntaments afectats, a la Diputació de València i la Generalitat Valenciana. Les seues propostes s’han viralitzat en les xarxes socials en pocs dies, tot aconseguint una forta repercussió en les comarques afectades. El Pla ara està en fase de consulta pública fins al 23 de juliol, i qualsevol persona o entitat pot al·legar. Per això volen fer arribar la major quantitat de sol·licituds al ministeri. Les propostes dels CLER inclouen 10 idees principals: Eliminació del Circuit Ricardo Tormo i dels aparcaments de diferents companyies automobilístiques construïdes en terrenys de domini públic hidràulic en la mateixa zona. Recuperar com a sòl agrícola inundable en cada barranc els terrenys dels llits ocupats per diferents indústries i edificacions. Paralitzar immediatament els nous projectes existents d'àrees industrials al costat dels barrancs, com és el cas del Parc Empresarial ‘Pont dels Cavalls’ a Aldaia. Demanen concreció en les “Mesures basades en la natura”. Com ara, construir fagines, assuts i estructures de contenció en els barrancs zones inundables naturalitzades per a poder laminar els fangs i vegetació que arrosseguen les avingudes amb estructures de contenció que desborden cap a zones agrícoles. Foment de la cobertura vegetal del territori per a afavorir l'absorció de l'aigua i evitar l'erosió del sòl. Sol·liciten suspendre i prohibir per Llei la concessió de llicències d'edificació en zones inundables, almenys fins que es tinguen noves normes d'edificació i criteris d'ordenació del territori adequats. Reclamen l’ampliació de la secció del barranc del Poio al seu pas per Paiporta, Catarroja i Massanassa. Davant el nou escenari climàtic, demanen la reversió parcial i consensuada de l'edificat, més si cap quan els qui es troben exposats en primera línia tal vegada són els primers interessats. També és necessària la substitució dels diferents ponts que van fer de barrera en el flux de l'aigua. Així com, la construcció de col·lectors de pluvials dimensionats adequadament en tots els carrers per a canalitzar les aigües superficials fins a zones de laminatge amb espais naturalitzats i tancs de retenció sota els aparcaments dels polígons comercials i industrials. A més de substituir l'asfalt i els ...
    Show More Show Less
    33 mins
  • ESTRICTAMENT CONFIDENCIAL - MARI CARME ARNAU ESCRIPTORA - 16/08/2025

    ESTRICTAMENT CONFIDENCIAL - MARI CARME ARNAU ESCRIPTORA - 16/08/2025
    Aug 16 2025
    La nostra entrevistada d'avui és l'escriptora MARI CARME ARNAU I ORTS (Alfara del Patriarca). Ja ens va visitar el passat abril del 2024 i teniu informació molt més àmplia en IVOOX.COM d'aquella entrevista. Ací, sols recordarem alguns punts: és llicenciada en Psicologia i Filosofia i Ciències de l'Educació; i compta amb un Màster en Polítiques educatives. Així mateix, ´és Doctora per la Universitat de València i ha estat Professora d'Educació Primària, psicopedagoga en diversos instituts públics d'educació secundària i professora associada en la Facultat de Psicologia, en el Departament de Psicologia Evolutiva i Educativa. Continua en la Universitat de Filosofia i Ciències de l’Educació en el departament d’ investigació educativa. Es va donar a conèixer com a poeta amb Bri de Vols (1996). En un principi, va publicar poesia fins a arribar a dotze poemaris— llibres com Clissar les hores (1998); Totes les mars són una sola mar (2005); Fragments de cel (2007); Bastir la mar endins (2008); En el desert dels meus ulls (2009); Itinerari de tendresa. (2010); Paraules sota la pell de l'univers (2012); Aquell so entre el no-res i l'infinit (2016); En el decréixer de la pluja (2017); En el principi la set i la sal (2019); el darrer poemari Habitatges de mirades i secrets (2020). El 2020 va irrompre en el camp de la narrativa amb la novel·la: La raó s’escampa en l’aigua, que guanya el premi de Rafael Comenge. Continua amb L’essència de l’arbre (2023), per la qual li vaig preguntar en l’anterior entrevista. Ha rebut nombrosos premis de poesia i alguns poemes són musicats pel cantautor: Artur Àlvares i ha estat inclosa en vint-i-set antologies. Ha estat traduïda a l’italià, al francés i al cors i ha traduït al poeta cors Pasquale Ottavi al català. Actualment, col·labora en diversos mitjans de comunicació i està profundament compromesa amb la cultura. Participa en recitals poètics, revistes literàries, en ponències de literatura i ràdio. Com he dit, tota la informació està en la primera entrevista que li vaig fer l’abril del 2024. TEMES TRACTATS EN L'ENTREVISTA La seua obra “Geografia de l'aigua” (Témeros, 2025). Poemari “Els camins de l'aigua” (38è premi de poesia Pastor Aicart). Poemari “Geografia als llavis” (40è premi Sant Antoni). Definició per la poeta de la llibertat. Influència de la seua professió i de la seua vocació en la seua poesia. D'on va sorgir el títol de síntesi de tots dos poemaris. Element nuclear que uneix els dos poemaris. Algun poema que podria estar en tots dos poemaris. El pas del temps. El record. Desdoblament de la veu poètica en jo / tu / nosaltres. Mediterraneïtat del poemai. Futur en positiu. Poesia social dins del poemari. Elecció dels autors que han encapçalat els poemaris. Tota l'entrevista ha estat amenitzada per la lectura de poemes de la pròpia autora.
    Show More Show Less
    37 mins
No reviews yet
In the spirit of reconciliation, Audible acknowledges the Traditional Custodians of country throughout Australia and their connections to land, sea and community. We pay our respect to their elders past and present and extend that respect to all Aboriginal and Torres Strait Islander peoples today.