L'any 1914, Agustí Calvet arriba a París per ampliar estudis de Filosofia a la Sorbona. Poc s'imaginava que la bonança d'aquella Europa en l'època daurada de la seguretat -en paraules de Stefan Zweig- es trencaria amb l'esclat de la Gran Guerra, que inaugurava un dels segles més violents de la història. Des de la seva pensió de la plaça Fürstenberg, el futur Gaziel comença a prendre notes dels primers compassos de la guerra: crides per la mobilització de tropes, manifestacions antibèl·liques, austrohongaresos que intenten fugir de París i burgesos que desfilen amb els criats per unir-se a les columnes militars. Aquestes notes disperses li serviran, uns mesos després, per redactar alguns dels articles més exitosos de la història del periodisme a Catalunya. Des de l'Ateneu Barcelonès, a petició del llavors director de La Vanguardia Miquel dels Sants Oliver, en poc més de dos mesos, publica textos que retraten la faceta més grotesca, absurda i també solemne d'un dels moments més greus de la història del Vell Continent. Avui dia els podem llegir a 'Diari d'un estudiant a París', un recull de joventut.

En aquest episodi, Martí Serra ens parla dels diversos viatges de Gaziel a París i, en especial, del seu testimoni de la Gran Guerra, de la presa de posicions entre francòfils i germanòfils a casa nostra i de la seva catalanitat disputada. També repassem com van marcar els mesos de París la seva producció posterior i tenim una trobada inesperada amb un monsieur monàrquic francès.

París ha acollit durant segles centenars de personalitats, il·lustres i anònimes, vingudes d’arreu dels territoris de parla catalana. Algunes d'aquestes han quedat arraconades entre pàgines d’enciclopèdies, tot i haver contribuït indefectiblement a l’esdevenir d’una de les grans capitals del món. París a la catalana investiga l'estada a la capital francesa a partir de les biografies i de la producció cultural dels catalans que hi han imprès la seva mirada.

Malgrat la centralitat de la figura en el cànon literari català, de l’estada de Mercè Rodoreda a París en tenim poques certeses: una cambra de minyona sense placa commemorativa, alguns epistolaris on narra la seva vida bohèmia i l’evidència que no hi va produir cap de les seves grans novel·les. Tanmateix, París va ser per a Rodoreda una segona pàtria; una ciutat que va enyorar sempre i que va impactar profundament la seva obra posterior. Quins espais transitava? Com es relacionava amb les grans avingudes i els aparadors luxosos sent una exiliada precària?

París ha acollit durant segles centenars de personalitats, il·lustres i anònimes, vingudes d’arreu dels territoris de parla catalana. Algunes d'aquestes han quedat arraconades entre pàgines d’enciclopèdies, tot i haver contribuït indefectiblement a l’esdevenir d’una de les grans capitals del món. París a la catalana investiga l'estada a la capital francesa a partir de les biografies i de la producció cultural dels catalans que hi han imprès la seva mirada.