Episodes

  • Narradores de postguerra

    Narradores de postguerra
    Feb 15 2026
    Capítol 1260. Durant l'etapa republicana, a Catalunya les dones van conèixer una llibertat inèdita fins a aquell moment i van començar a accedir a espais que tradicionalment els havien estat vetats. En les tres primeres dècades del segle XX, diverses narradores havien pogut publicar llibres, dedicar-se al periodisme i estrenar obres de teatre. Per això encara va ser més dolorosa la fractura provocada per la Guerra Civil. La dictadura franquista va estroncar moltes carreres literàries; en el cas de les dones, a la discriminació cultural se li va sumar la de gènere. Van ser doblement castigades. Aquestes escriptores van haver de superar molts obstacles per la decisió d'escriure en català. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i amb l'escriptor Ramon Solsona, autor del llibre "Dones migpartides. Trenta narradores entre la il·lusió republicana, la derrota i el redreçament", Premi Carles Rahola d'assaig.
    Show More Show Less
    54 mins
  • La colonització espanyola de Río Muni

    La colonització espanyola de Río Muni
    Feb 14 2026
    Capítol 1259. El 27 de juny de l'any 1900, al Tractat de París, una franja de la selva equatorial va passar a sobirania espanyola, en un moment en què l'antic imperi colonial havia quedat pràcticament desmantellat. L'interior d'aquest territori era una zona insubmisa, que es va anomenar Muni, Río Muni o Guinea Continental Espanyola, i que estava habitada per l'ètnia dels fang, formada per clans molt diversos. Abans d'internar-se en aquest rectangle de terreny, encaixat entre el Camerun dels alemanys i el Congo francès, i colonitzar de manera efectiva els fang, haurien de passar encara unes quantes dècades. Les últimes revoltes armades dels fang van coincidir amb la Primera Guerra Mundial, però fins a l'any 1927 Espanya no acabaria de controlar Río Muni. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i amb Gustau Nerín, professor d'Història d'Àfrica a la Universitat de Barcelona i autor del llibre "La última selva de España. Antropófagos, misioneros y guardias civiles".
    Show More Show Less
    55 mins
  • La Gran Guerra del Nord

    La Gran Guerra del Nord
    Feb 8 2026
    Capítol 1258. La Gran Guerra del Nord va ser un conflicte llarg i decisiu que va sacsejar l'Europa septentrional entre els anys 1700 i 1721, amb l'objectiu de controlar l'espai estratègic del mar Bàltic, el que els contemporanis anomenaven "dominium maris baltici". En aquest escenari s'hi van enfrontar les grans potències del nord i de l'est d'Europa, amb un imperi suec en el moment de màxima expansió territorial i una coalició decidida a posar fi a la seva hegemonia. El resultat no només va redefinir fronteres, sinó que va alterar profundament l'equilibri de poder europeu, va obrir el camí a noves potències i va certificar la fi d'una era. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Cèsar Sànchez, llicenciat en Història, fundador i alma mater del projecte de divulgació històrica Històries d'Europa.
    Show More Show Less
    55 mins
  • El naixement de TVE a Catalunya

    El naixement de TVE a Catalunya
    Feb 7 2026
    Capítol 1257. Les primeres emissions de televisió a l'Espanya franquista van arribar amb força retard respecte a altres països europeus, l'octubre de 1956. Encara caldria esperar tres anys més per al naixement de Televisió Espanyola a Catalunya. El règim havia concebut el nou servei amb una visió centralista, però els seus responsables tenien clar que per al desenvolupament del nou mitjà calia que Barcelona disposés d'un centre de producció i distribució d'imatges. A finals de 1958 s'anunciava la posada en funcionament d'uns estudis a l'antic hotel Miramar, a la muntanya de Montjuïc. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Francesc Manuel López, periodista de RTVE a Catalunya. També és autor de la tesi "Evolució històrica de Televisió Espanyola a Catalunya: estudi i anàlisi de la producció de programes a TVE Catalunya, 1959-2019".
    Show More Show Less
    54 mins
  • Jaume Nunó, compositor cosmopolita

    Jaume Nunó, compositor cosmopolita
    Feb 1 2026
    Capítol 1256. Encara que no sigui tan recordat com altres contemporanis seus, al segle XIX hi va haver un músic català de gran prestigi que va triomfar lluny de casa, un nen que va aprendre música al monestir de Sant Joan de les Abadesses i va acabar fent carrera a Amèrica. Es deia Jaume Nunó. Va compondre prop de sis-centes obres, de les quals se'n conserven una vintena: àries, misses, lieds, peces corals, per a piano, per a orquestra... Aquesta obra tan extensa va quedar eclipsada per la seva composició més popular, la melodia de l'himne nacional mexicà. Nunó és una figura clau per entendre els lligams culturals entre Catalunya i Mèxic. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Cristian Canton Ferrer, escriptor, musicòleg i pianista, director associat del Barcelona Supercomputing Center. És autor del llibre "Jaume Nunó. Més enllà de l'himne nacional mexicà" juntament amb Raquel Tovar Abad.
    Show More Show Less
    55 mins
  • Eileen O'Shaughnessy i George Orwell

    Eileen O'Shaughnessy i George Orwell
    Jan 31 2026
    Capítol 1255. George Orwell, un dels escriptors més influents de la literatura anglesa del segle XX, va portar la militància antifeixista fins a les últimes conseqüències. Al costat, i no pas per darrere, comptava amb la complicitat activa de la dona amb qui va estar casat durant nou anys, en uns temps especialment convulsos. Eileen O'Shaughnessy, una veu silenciada durant molt de temps, va ser companya de viatge d'Orwell, imprescindible a l'hora de difondre la seva denúncia de les desigualtats i els totalitarismes. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Miquel Berga, professor honorari de literatura anglesa a la Universitat Pompeu Fabra. És autor del llibre "Eileen. Retrat d'un matrimoni", Premi Joanot Martorell.
    Show More Show Less
    54 mins
  • Poblaments prehistòrics a Queralbs

    Poblaments prehistòrics a Queralbs
    Jan 25 2026
    Capítol 1254. A les muntanyes de Queralbs, al Ripollès, al llarg de les últimes quatre dècades s'hi han anat trobant estructures i restes arqueològiques que evidencien l'existència de poblaments prehistòrics. Els motius que van portar algunes comunitats de l'era calcolítica a viure per damunt de la cota dels 2.000 metres d'altitud no són senzills d'entendre. Fa uns 5.000 anys, els humans van ocupar els paratges del Puigmal, Fontalba, Torreneules, Balandrau i coma de Vaca, uns indrets impensables per la duresa de l'accés i del clima, fins i tot per a una economia ramadera. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Emili Ametller i Serra, estudiós del paisatge i l'arqueologia del Pirineu del Ripollès. És pintor artístic, tècnic al fresc i escenògraf. També és autor del llibre "A l'esclaire. Descoberta d'un fenomen extraordinari de població prehistòrica als cims de les muntanyes de Queralbs", de Viena Edicions.
    Show More Show Less
    54 mins
  • Ricard Guillem, senyor de Barcelona del segle XI

    Ricard Guillem, senyor de Barcelona del segle XI
    Jan 24 2026
    Capítol 1253. Ricard Guillem va ser un home de negocis i un empresari pioner, un senyor de la Barcelona del segle XI a qui els atzars de la vida i les relacions estretes amb la casa comtal de Barcelona van portar també a ser viatger, diplomàtic i membre de la noblesa. Per damunt de tot, va contribuir de manera decisiva a posar els fonaments de la cultura mercantil que marcaria el futur de la capital de Catalunya com a potència econòmica i marítima. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i José Enrique Ruiz-Domènec, catedràtic d'Història Medieval a la Universitat Autònoma de Barcelona. És autor del llibre "Vida i anhels de Ricard Guillem. Un senyor de Barcelona del segle XI", editat per Rosa dels Vents.
    Show More Show Less
    54 mins